X Tancar L’estreta dependència de l’aligot comú envers els petits mamífers
Una investigació de més de quinze anys, realitzada a la província de Barcelona, ha revelat la fascinant dependència de l'aligot comú (Buteo buteo) envers l’abundància de petits mamífers. A diferència de les poblacions del sud de la Península Ibèrica, que s'alimenten principalment de conills, les poblacions catalanes d’aquest rapinyaire adapten completament la seva biologia als cicles del ratolí de bosc, el ratolí de camp i la musaranya comuna.
L'estudi demostra que l'abundància d’aquestes tres espècies presa determina el ritme vital de l’aligot: en anys de gran disponibilitat d'aliment, les femelles avancen la posta dels ous i aconsegueixen criar fins al doble de polls. En canvi, quan l'aliment escasseja, la reproducció es retarda i es pot desencadenar el siblicidi, un procés en què el germà gran elimina el petit per garantir que, com a mínim, un individu fort sobrevisqui. A més, durant l'hivern, la manca de preses actua com a filtre demogràfic, ja que els individus residents, gràcies a la seva experiència i coneixement del territori, aconsegueixen sobreviure molt millor que els individus migradors arribats del nord d'Europa.
Per acabar, els aligots fins i tot estalvien energia renovant menys plomes secundàries durant les èpoques de baixa disponibilitat de petits mamífers, tot i que mantenen un patró rígid de muda a les plomes primàries (emprades pel vol). Atès que l'abandonament de l'agricultura tradicional i el tancament dels boscos amenacen els espais oberts que necessiten els petits mamífers, l'aligot comú esdevé un excel·lent indicador de la salut ambiental dels nostres ecosistemes.
Els resultats detallats es van publicar a la revista Quercus el passat mes d’abril de la mà de l'Ignasi Torre i en Joan Grajera. Podeu consultar l’article sencer aquí.
En Joan Grajera, un dels autors de l'estudi, amb un aligot comú.
Tornar
Contacte | Notes legals | Crèdits | Subscripció al butlletí
