Amb el suport de:
Anàlisi de la dieta
La dieta dels depredadors com a eina d’estudi dels petits mamífers
Els rapinyaires nocturns i els mesocarnívors són depredadors de dieta generalista i consumeixen petits mamífers amb molta freqüència. Els rapinyaires nocturns (òlibes, gamarussos, etc.), després d’empassar-se les preses sense triturar-les, en regurgiten les parts indigeribles (pèls i ossos sencers) en forma de boles compactes, que s’anomenen egagròpiles. En el cas dels mesocarnívors (genetes, guineus, etc.), les restes de petits mamífers s’han de buscar en els excrements i això fa que l’anàlisi de la dieta sigui més complicada, ja que queden molt fragmentades. Analitzar les restes d’alimentació dels depredadors aporta informació d’espècies poc abundants, que difícilment s’obtindria mitjançant altres tècniques d’estudi. Per exemple, a la dieta de l’òliba i de la geneta apareixen el triple d’espècies (17-18 tàxons) que al sistema de captura en viu realitzat en el context del seguiment SEMICE (6 espècies).
A més, l’anàlisi de la dieta no només permet obtenir citacions dels petits mamífers, sinó que també ofereix la possibilitat d’estimar la seva abundància, ja que els depredadors generalistes canvien la seva dieta en funció de les preses que tenen més disponibles a la localitat on cacen. Així doncs, una determinada espècie de petit mamífer sortirà en major proporció a la dieta a mesura que aquesta sigui més abundant al medi. Aquesta tècnica “indirecta” d’estudi és força exhaustiva, i ofereix molts avantatges respecte a la tècnica “directa”, en la qual s’obtenen dades de les espècies de petits mamífers a partir de l’observació d’individus, com seria el cas de la captura en paranys. Una de les gran virtuts d’analitzar la dieta és que la mostra obtinguda és relativament heterogènia, ja que prové de dejeccions/egagròpiles recollides en períodes de temps i espais força amplis. Els depredadors tenen territoris grans i cacen constantment, i l‘acumulació de les seves dejeccions en latrines i reposadors faciliten la recollida de mostres representatives i l’anàlisi posterior.
Un nou mòdul web d’entrada de dades de dieta
Té l’objectiu d’obtenir dades de presència i abundància de petits mamífers de manera indirecta, per complementar els resultats que s’obtenen mitjançant el protocol de trampeig. Aquest nou mòdul, que està a disposició de qualsevol voluntari o entitat col•laboradora, permet recopilar i incorporar els petits mamífers i altres espècies que es detecten tot analitzant el contingut d’egagròpiles i excrements dels seus depredadors. Per penjar-hi els vostres resultats, és important que us registreu a la web i que us llegiu el protocol de funcionament del mòdul.
Aquesta nova eina neix de la col•laboració entre l’Atles de mamífers de Catalunya, iniciat l’any 2022 amb l’objectiu d’actualitzar la distribució de les diferents espècies de mamífers que viuen a Catalunya, i el projecte SEMICE, com a programa de referència en el seguiment dels petits mamífers.
Resultats
El mapa mostra la distribució de les localitats mostrejades agrupades en la quadrícula UTM de 10 Km de costat. Clicant els quadrats s'obté un resum amb el nombre de localitats, mostreigs i espècies detectades.
Si us plau espereu
Predadors
El gràfic mostra el percentatge de mostres analitzades en funció de l'espècie de predador.
Preses
El gràfic mostra el percentatge d'individus de cada espècie de presa que han estat enregistrats.
Relació predador-presa
Les figures mostren la relació predador-presa a partir de les dades enregistrades al web. El gruix de les fletxes és proporcional al nombre d'interaccions.
Visualització realitzada per Esther Amores amb dibuixos de Toni Llobet i Alfons Raspall
Mussol banyut (Asio otus)
El mussol banyut (Asio otus) és una au rapinyaire nocturn present a Europa, Àsia i el nord d'Àfrica. Es tracta d'una au de mida mitjana, amb una longitud de 34 a 39 cm i una envergadura de 86 a 98 cm. Els mussols banyuts tenen plomatge marró fosc amb taques blanques i una cara rodona amb dos flocs de plomes que s'assemblen a orelles. És un au solitària i territorial, que prefereix boscos oberts, camps i pastures. S'alimenta principalment de petits mamífers, com ara ratolins, talpons i musaranyes, però també pot menjar aus, insectes i amfibis. La temporada de reproducció comença al març o abril, segons la ubicació geogràfica. La femella pon de 3 a 7 ous en un niu construït en un arbre o en una cavitat natural. Els ous eclosionen després d'aproximadament un mes i els pollets romanen al niu durant altres 4-5 setmanes abans de volar per primera vegada.
Gamarús (Strix aluco)
El gamarús (Strix aluco) és una espècie de mussol de mida mitjana que està molt estesa per Europa, Àsia i el nord d'Àfrica. Tenen un cos gruixut amb un cap arrodonit i ulls grans i foscos. Tenen un plomatge de color marró vermellós o blau, que proporciona un excel·lent camuflatge al seu hàbitat boscós. Les seves plomes són suaus i permeten el vol silenciós, cosa que els permet caçar sigil·losament. Són principalment ocells de bosc i estan ben adaptats per viure en diversos tipus de boscos, inclosos boscos caducifolis, coníferes i boscos mixts. També es poden trobar en parcs, jardins i zones urbanes que tenen arbres adequats per nidificar i reposar. Són caçadors nocturns que s'alimenten principalment de petits mamífers, com ara campanyes, ratolins, musaranyanes i rates. Són depredadors oportunistes i també consumeixen ocells, insectes, amfibis i ocasionalment peixos. Són monògams i formen vincles de parella a llarg termini. Es reprodueixen un cop l'any, normalment a finals d'hivern fins a principis de primavera. La femella pon 2-5 ous en un niu fet modificant un buit d'arbre, sovint un niu abandonat d'un altre ocell. El període d'incubació dura uns 30 dies, i ambdós pares comparteixen el deure d'incubar els ous i criar les cries.
òliba (Tyto alba)
L'òliba (Tyto alba) és un au rapinyaire nocturna que es troba gairebé arreu, excepte a les regions molt fredes i els deserts. És una au de grandària mitjana, amb una longitud de 33 a 39 cm i una envergadura de 80 a 95 cm. Les òlibes tenen un plomatge de color marró clar amb taques blanques i una cara en forma de cor sense plomes en forma d'orella. Són aus solitàries i territorials, que prefereixen paisatges oberts o semiboscosos, com llençols, pastures, aiguamolls, zones periurbanes i zones rurals boscoses. S'alimenta principalment de petits mamífers, com ara ratolins, talpons, musaranyes i conills, però també pot menjar aus, rèptils i insectes. Les òlibes són aus sedentàries que es reprodueixen a Europa, Àsia i Àfrica. La temporada de reproducció comença al febrer o març depenent de la ubicació geogràfica. La femella pon de 2 a 7 ous en un niu construït en un cau natural o en un edifici abandonat. Els ous eclosionen en aproximadament un mes i els pollets romanen al niu durant altres 6 a 7 setmanes abans de volar per primera vegada.
Mussol comú (Athene noctua)
El mussol (Athene noctua) és un au rapinyaire nocturna que es troba a la majoria de les regions temperades més càlides d'Europa, Àsia, Corea i el nord d'Àfrica. És una au de mida petita, que mesura de 22 a 27 cm de llarg i amb una envergadura de 56 a 64 cm. Els mussols tenen plomes de color marró clar amb taques blanques i cares rodones sense flocs en forma d'orelles. Au solitària i territorial, que prefereix boscos oberts, camps, prats, zones suburbanes i oliverars. S'alimenten principalment d'insectes, cucs, altres invertebrats i petits vertebrats, com ratolins i sargantanes. La temporada de reproducció comença al març o abril, segons la ubicació geogràfica. La femella pon de 3 a 6 ous en un niu construït en un cau natural o en un edifici abandonat. Els ous eclosionen després d'aproximadament un mes i els pollets romanen al niu durant 4-5 setmanes més abans de volar per primera vegada.
Contacte | Notes legals | Crèdits | Subscripció al butlletí
