SEMICE

Seguiment dels
petits mamífers comuns
d'Espanya

CA | ES | EN

Anàlisi de dades

Tendències poblacionals

Amb l’objectiu d’avaluar com fluctuen les poblacions de petits mamífers al llarg del temps, es calcula una taxa de canvi a través del mètode TRIM (TRends and Indices for Monitoring data). Les tendències poblacionals es calculen per cadascuna de les sis espècies més comunes de Catalunya i Andorra (apareixen regularment a més de 10 estacions SEMICE): ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), musaranya comuna (Crocidura russula), talpó roig (Clethrionomys glareolus), ratolí lleonat (Apodemus flavicollis), ratolí de camp (Mus spretus) i rata cellarda (Eliomys quercinus). D’altra banda, només es tenen en compte les parcel·les amb un mínim de dos anys de dades.

El càlcul de la tendència es basa en el nombre d’individus diferents capturats a cada estació de seguiment SEMICE durant cada campanya. Degut a què aquesta tendència pot variar en funció de la zona i l’escala amb què la calculis, els gràfics mostren tres nivells per cada espècie: una tendència general (considerant totes les parcel·les de Catalunya i Andorra), una d’ambient alpí i subalpí (estacions del Pirineu i Prepirineu) i una per la regió mediterrània (serralades Litoral i Prelitoral i altres serres més meridionals).

TRIM calcula índexs per cada període de temps en base a un Model Linear Generalitzat (GLM), assumint que els comptatges segueixen una distribució Poisson. Treballa amb dues covariables: la localitat (permetent que l'abundància sigui diferent entre parcel•les) i el temps (a partir del qual calcula la mitjana dels increments per cada nivell: fa com si l'increment o disminució d'un període en concret fos el mateix per totes les localitats i el multiplica per l’índex del període anterior). En cas que una estació de seguiment no hagi estat mostrejada durant vàries campanyes, TRIM calcula igualment els seus valors esperats a partir dels canvis observats en la resta de parcel·les.

Els índexs calculats no reflecteixen l’abundància real de les espècies, sinó que indiquen el percentatge de canvi entre dos períodes, amb un error estàndard associat. A més, estan corregits per minimitzar l’efecte de dos aspectes: la sobredispersió, quan la variància dels resultats és més alta del que esperaríem per atzar, i l’autocorrelació, que seria el fet que el nombre d’individus capturats acostuma a dependre dels que es van capturar durant la campanya anterior.

A la primera campanya a partir de la qual es calcula la tendència d’una espècie, se li assigna el valor 100. Seguidament, la resta d’índexs s’obtenen en base a aquesta xifra de referència, facilitant així la visualització i la comparació entre diferents espècies.

La tendència poblacional del ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) a Catalunya i Andorra varia segons el nivell a què l’analitzem. Malgrat mostrar certa estabilitat a nivell general (considerant totes les estacions de la xarxa SEMICE), en desglossar les dades observem que a la franja mediterrània hi ha prou evidències per catalogar la seva tendència com a negativa. D’altra banda, a les estacions pirinenques es manté estable. Clicant les categories de la llegenda podreu activar els diferents gràfics.