Projecte SEMICE

X Tancar Resum de la temporada 2025 del seguiment de petits mamífers SEMICE

Resum de la temporada 2025

Un any més us fem arribar un resum dels resultats del projecte obtinguts l’any passat! L’any 2025 destaca per ser l’any en què es van censar més petits mamífers de la història del seguiment (per primera vegada des del 2008 es van superar els 3.000 individus registrats, provinents de 16 espècies diferents). Això ha estat possible gràcies a les 127 estacions de seguiment que van estar actives al llarg de l’any i als 57 col·laboradors/es que les han coordinat.

El 2025 també ha estat l’any en què s’han analitzat egagròpiles de més localitats diferents de Catalunya: en total s’han classificat 3.263 individus de 10 espècies, procedents de 979 egagròpiles i 89 localitats. Durant l’any, 99 col·laboradors/es han recollit egagròpiles i 32 han participat en la seva determinació. Moltes gràcies per fer-ho possible!

El trampeig en viu

Des de l’inici del projecte l’any 2008, s’han creat un total de 214 estacions i 98 persones diferents s’han responsabilitzat d’algun mostreig. Cada any se segueixen creant noves estacions, el 2025 se’n van estrenar 25! Però el més important és que, al llarg de l’any, 15 nous col·laboradors/es van iniciar la seva implicació en el seguiment. Cada vegada més, l’objectiu serà estabilitzar les estacions actives i obrir-ne de noves només a les zones on encara no n’hi ha cap.

Durant el 2025 es van registrar un miler d’individus més que el 2024 i 2.500 més que el 2023. Per tant, tal com indica el gràfic següent, comparant el nivell d’abundància general amb els tres anys anteriors (2022-2024) podem dir que els resultats han estat excepcionals! D’altra banda, veiem que aquest augment d’abundància s’ha vist reflectit únicament en les tres espècies més comunes, que han monopolitzat els mostrejos (més del 90% dels individus capturats): ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), musaranya comuna (Crocidura russula) i ratolí de camp (Mus spretus). En general, la resta d’espècies han estat menys capturades aquest 2025 de mitjana.

En general, el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) ha augmentat a les zones on l’any 2024 va ser molt poc abundant i ha disminuït a les localitats on el 2024 havia sigut bo. Uns resultats que reforcen el paper que té l’autoregulació en les dinàmiques poblacionals. Les zones on més ha crescut la població han estat: Collserola, la Serralada Litoral i el Cap de Creus.

La musaranya comuna (Crocidura russula) ha augmentat gairebé a tot arreu excepte les zones més pirinenques. Les localitats que han registrat un creixement poblacional més elevat han estat: el Montgrí, les Gavarres i l’Albera.

El ratolí de camp (Mus spretus) també ha augmentat a la majoria de zones, principalment a la Serralada de Marina però també al Pla de Bages que, malgrat no aparèixer al gràfic en solitari perquè únicament inclou una parcel·la, va registrar una mitjana de 23 individus per campanya aquest 2025.

En general, les estacions mediterrànies han registrat l’increment poblacional més destacat de tota la història del seguiment. D’altra banda, les poblacions pirinenques més aviat han disminuït. Tot i així, la tendència es manté més estable al Pirineu que a la franja mediterrània, on caldrà acumular varis anys de bons resultats per revertir la tendència.

Sovint ens preguntem quines espècies de petits mamífers serien bones indicadores de la qualitat de l’hàbitat, però el primer pas és definir quin és l’hàbitat predilecte de cadascuna. Mitjançant l’índex TAO (Tancat-Obert), que ja s’utilitza en papallones, hem pogut definir quines de les espècies comunes tendeixen a preferir els ambients oberts respecte els més forestals. En resum, sembla que els espais oberts mediterranis acullen significativament millors poblacions de ratolí de camp (Mus spretus) i musaranya comuna (Crocidura russula) que els ambients forestals. El talpó roig (Clethrionomys glareolus) i el ratolí lleonat (Apodemus flavicollis) són típicament forestals a la franja mediterrània, però el talpó també prolifera bé a les tarteres (i altres espais oberts) del Pirineu. Finalment, el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) és el que s’adapta millor a tot tipus d’ambients.

Les egagròpiles

La plataforma de recollida de dades d’egagròpiles es va crear l’any 2022, coincidint amb l’inici de l’Atles de mamífers de Catalunya i amb l’objectiu de recollir citacions de petits mamífers per ajudar a definir la distribució de les espècies. Durant aquests quatre anys, a més de recollir informacions d’anys anteriors, s’han introduït resultats de 689 localitats noves a tot Espanya, ja que la plataforma també ha estat utilitzada per completar l’Atles de mamífers d’Espanya. Una bona part de les dades d’egagròpiles introduïdes el passat 2025 a Catalunya van ser identificades per la Marina Navalpotro, que va estar treballant per l’Atles de Catalunya durant gairebé tot l’any.

Hi ha quatre espècies que clarament han estat més capturades que les altres durant aquests últims quatre anys: el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus, en groc), la musaranya comuna (Crocidura russula, en verd fosc) el talpó comú (Microtus duodecimcostatus, en granat) i el ratolí de camp (Mus spretus, en blau). Mentre que les terres del sud i de ponent estan dominades per aquesta última espècie, el talpó i la musaranya guanyen protagonisme a les comarques gironines. En aquest sector centre-oriental també apareix de forma força recurrent la musaranyeta (Suncus etruscus, en caqui), per exemple a les comarques del Bages o de la Garrotxa. La Cerdanya i el Ripollès són les comarques amb més diversitat, coincidint amb les zones més pirinenques, on espècies com el talpó muntanyenc (Microtus lavernedii, lila pàl·lid), el talpó dels prats (Microtus arvalis, ocre) o la musaranya menuda (Sorex minutus, en blau fluix) guanyen protagonisme.

Egagròpiles vs. Trampeig en viu

Segons la metodologia d’estudi que escollim, la informació obtinguda pot ser que representi a una part lleugerament diferent de la comunitat de petits mamífers. Si ens fixem en les dades recollides durant el 2025 a Catalunya, veiem que hi ha algunes espècies bastant comunes que passen desapercebudes en els estudis de trampeig en viu: principalment el talpó comú (Microtus duodecimcostatus), degut al seu comportament subterrani, i la musaranyeta (Suncus etruscus), degut a la seva mida tan reduïda. Les egagròpiles ens ajuden a compensar alguns d’aquests biaixos, però la seva àrea d’estudi es limita a les zones de terra baixa on l’òliba (Tyto alba) és més freqüent. Per tant, les espècies més eurosiberianes, com el talpó roig (Clethrionomys glareolus) o el ratolí lleonat (Apodemus flavicollis), costen més de detectar.

Esdeveniments i publicacions

Jornades divulgatives

Per tal d’apropar els petits mamífers i la metodologia del projecte a la societat, es van organitzar 16 activitats: 14 Dies o Nits dels ratolins (jornades de revisió d’estacions de trampeig o d’egagròpiles obertes al públic) i dos cursos de formació (a Andalusia i al Refugi del Pla d’Erola). A més, es va celebrar la 5a trobada de col·laboradors/es del SEMICE al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, reunint una quarantena de persones. Totes aquestes activitats van ser organitzades conjuntament amb entitats naturalistes que col·laboren en el seguiment de forma voluntària.

Desenvolupament de dos Dies dels ratolins, a l’esquerra el de l’estació de trampeig en viu de la Honeria (Vall d’Aran) i a la dreta a Santa Maria de Martorelles (Vallès Oriental), on es va fer una anàlisi participativa d’egagròpiles.

Trobades i congressos

Durant el 2025, es va celebrar la XI trobada de presentació d’estudis al Parc Natural del Montseny, una jornada sobre l’aplicació del Living Planet Index a Catalunya, i el XVII congrés de la SECEM a Évora (Portugal). L’Ignasi Torre va comentar els resultats (hh:mm - 1:26) més actuals de les estacions que els seguiments de petits mamífers (projecte Liró i SEMICE) tenen instal·lades al Parc Natural del Montseny. Algunes espècies segueixen patrons oposats al Parc. Per exemple, el talpó roig mostra una tendència positiva, en principi afavorit per l’aforestació del Montseny, mentre que la tendència de la musaranya comuna és negativa, ja que les seves poblacions prosperen millor en espais oberts. La Lídia Freixas va presentar els seguiments de petits mamífers que es fan a Catalunya (principalment projecte Liró, SEMICE i SEMSA), que són bàsics per tal de definir les tendències LPI de nou espècies comunes de petits mamífers: podeu buscar-les al següent llistat. L’objectiu és seguir recollint informació de les espècies anualment per poder analitzar els canvis i, si és possible, calcular la tendència d’altres espècies menys abundants. Cada dos anys, la Societat Ibèrica per la Conservació dels Mamífers (SECEM) organitza un congrés per tal de posar en comú la investigació més recent relacionada amb les gairebé 120 espècies de mamífers que viuen a Espanya i Portugal. Des del Museu de Ciències Naturals de Granollers vam participar-hi amb vuit treballs: des de l’efecte del canvi del paisatge sobre els petits mamífers, els seus patrons d’activitat, l’evolució d’una població insular de ratolí casolà o la importància de les col·leccions.

L'Ignasi Torre a la XI Trobada d'estudis del Montseny (esquerra). La Lídia Freixas a la jornada sobre el LPI-Cat (mig). Mosaic d'imatges del XVII congrés de la SECEM (dreta).

Publicacions i treballs

Clicant al següent botó trobareu els treballs més recents publicats a partir de dades recollides pel seguiment SEMICE

Una vegada més, MOLTES GRÀCIES a tots i totes per fer-ho possible i molta sort per les campanyes d’aquest 2026!!!

Tornar