Musaranya de mida mitjana, amb una coloració general marró fosc en la zona dorsal i grisenca en la zona ventral. Depredador oportunista que s’alimenta principalment d’invertebrats terrestres i edàfics. Presenta una distribució relativament... Continua llegint →
Musaranya de mida mitjana, amb una coloració tricolor: general marró fosc en la zona dorsal, amb unes bandes més clares als costats, i coloració grisenca en la zona ventral. Depredador oportunista que s’alimenta principalment d’invertebrats... Continua llegint →
Musaranya de mida petita, amb una coloració general marró en la zona dorsal i grisenca en la zona ventral. S’alimenta principalment d’invertebrats terrestres. Es distribueix uniformement pel nord peninsular, realitzant penetracions en sectors més... Continua llegint →
Musaranya de mida gran i de vida semi-aquàtica que presenta certes adaptacions morfològiques a la natació.... Continua llegint →
Estudis genètics recents posen de manifest la presència de la musaranya d'aigua europea Neomys milleri a Catalunya (sector nord), mentre que la presència de la musaranya d'aigua ibèrica Neomys anomalus, tot i què versemblant al sud del... Continua llegint →
Musaranya de mida mitjana, durant l’estiu presenta coloració dorsal marró vermellosa i un pelatge curt, mentre que a l’hivern presenta un pèl més llarg i dens amb una tonalitat dorsal grisenca. Els mascles adults presenten unes glàndules... Continua llegint →
Canvis taxonòmics indicarien una escissió entre el grup C.suaveolens (Asia) i C.gueldenstaedtii (Europa). Musaranya de mida mitjana, molt semblant a la musaranya vulgar, amb una tonalitat dorsal grisenca, i ventral grisenca amb tons groguencs. Espècie de... Continua llegint →
Musaraña endèmica de les illes canàries orientals (Fuerteventura, Lanzarote i els seus illots) de mida mitjana i pelatge grisenc, de vegades amb brillantor vermellós. Distribució insuficientment coneguda, podria estar condicionada per la... Continua llegint →
Musaranya de mida petita, es tracta d’una espècie críptica amb la mussaranya vulgar (Crocidura russula) que es distribueix biogeogràficament al nord d’Àfrica i a algunes... Continua llegint →
Rosegador de mida mitjana, amb un pelatge dorsal marró-vermellós, i de ventre blanquinós. Té unes orelles grans, uns ulls sortits (envoltats per un característic antifaç de pèls negres), i una cua llarga recoberta de pèls que... Continua llegint →
Rosegador de mida mitjana, amb un pelatge dorsal de color gris, i de ventre totalment blanc. Té uns ulls grossos de color negre que s’envolten per un petit cercle de pèls també negres. És un animal arborícola, nocturn, i un dels pocs rosegadors... Continua llegint →
Rosegador de mida gran, amb el cos, la cua i les orelles llargues, i un musell punxegut. La coloració dorsal és més aviat fosca, mentre que la ventral és més clara (entre blanc, groc i gris). Gràcies al seu comensalisme, es pot distribuir per... Continua llegint →
Rosegador de mida gran que es diferencia fàcilment de la seva parenta, la rata negre per la coloració i per presentar un musell més arrodonit i una cua que longitudinalment no supera el cap-cos. Presenta coloració grisa al dors que delimita amb una tonalitat... Continua llegint →
Rosegador de mida petita, una mica més gran que el ratolí de camp, del qual es diferencia per tenir les orelles més grans i la cua més llarga en relació al cos. Existeixen dues coloracions principals, una més aviat fosca (grisenca) que... Continua llegint →
Rosegador de mida petita, amb musell arrodonit i orelles curtes, i cua que no supera la longitud del cos. Presenta coloració dorsal marró clar i ventral clara (semblant al ratolí de bosc). La seva dieta és vegetariana, i es complementa amb petits... Continua llegint →
És un petit rosegador amb coloració dorsal marró fosc (amb tonalitats rogenca/daurada) que contrasta fortament amb la coloració ventral blanca en els individus adults. El seu... Continua llegint →
És un petit rosegador amb coloració dorsal marró i ventral blanc-grisenca. Té una dieta molt variada, principalment a base de llavors i aliment d’origen animal (invertebrats). És el petit mamífer més abundant en ambients forestals,... Continua llegint →
És un rosegador de la família dels arvicòlids de mida mitjana i amb adaptacions a la vida semiacuàtica. El seu pelatge és dens, curt, i de color marronós, i cobreix parcialment les orelles. El ventre és color cendra amb tons groguencs.... Continua llegint →
És un petit rosegador de la família dels talpons, amb coloració dorsal ataronjada o rogenca, i ventral més aviat fosca. Té ulls petits, orelles petites però que sobresurten del pelatge, i una cua relativament curta (meitat de la longitud del... Continua llegint →
Talpó de mida mitjana, amb coloració dorsal grisenca i ventral blanquinosa. Té uns ulls petits, les orelles sobresurten lleugerament del pelatge, i té una cua relativament llarga i gruixuda (meitat de la longitud del cos). S’alimenta principalment de... Continua llegint →
Canvis taxonòmics recents indiquen que els individus ibèrics correspondrien a un linatge diferent del d'Europa continental (Microtus agrestis). Talpó petit amb coloració dorsal marró rogenca (amb tons daurats) i ventral grisenca. El pelatge cobreix... Continua llegint →
Talpó petit amb coloració dorsal marró i el ventre és grisós amb tons groguencs. El cap és gros, el coll curt i les orelles relativament sortints. És una espècie excavadora i de vida subterrània. Esdevé principalment... Continua llegint →
Talpó de mida mitjana, amb coloració dorsal marró-grisenca i ventral amb tons groguencs. Té uns ulls no massa petits, les orelles sobresurten lleugerament del pelatge, i té una cua relativament curta. S’alimenta principalment de vegetals, encara... Continua llegint →
Talpó petit, amb coloració general marró-goguenca i una banda color ocre que separa dors i ventre. Presenta adaptacions morfològiques a la vida subterrània com són la reducció de la mida dels ulls, orelles, i cua. S’alimenta... Continua llegint →
Talpó petit, semblant al talpó comú, amb coloració general grisenca (amb tonalitats més clara a més fosca) i en ocasions presenta una banda color ocre que separa dors i ventre. Cua bicolor, criteri discriminant per diferenciar-lo del... Continua llegint →