Logo
SEMICE
Seguiment dels
petits mamífers comuns
d'Espanya
CA | ES

Els petits mamífers

Rata d'aigua (Arvicola sapidus)

És un rosegador de la família dels arvicòlids de mida mitjana i amb adaptacions a la vida semiacuàtica. El seu pelatge és dens, curt, i de color marronós, i cobreix parcialment les orelles. El ventre és color cendra amb tons groguencs. Té una dieta molt especialitzada en tiges i... Continua llegint →

Talpó de tartera (Chionomys nivalis)

Talpó de mida mitjana, amb coloració dorsal grisenca i ventral blanquinosa. Té uns ulls petits, les orelles sobresurten lleugerament del pelatge, i té una cua relativament llarga i gruixuda (meitat de la longitud del cos). S’alimenta principalment de vegetals, encara que també pot... Continua llegint →

Talpó muntanyenc (Microtus agrestis)

Talpó petit amb coloració dorsal marró rogenca (amb tons daurats) i ventral grisenca. El pelatge cobreix completament les orelles, i té una cua molt curta. Té una dieta força especialitzada a base de brots, fulles i tiges d’herbàcies, encara que també pot menjar petits... Continua llegint →

Talpó dels prats (Microtus arvalis)

Talpó petit amb coloració dorsal marró i el ventre és grisós amb tons groguencs. El cap és gros, el coll curt i les orelles relativament sortints. És una espècie excavadora i de vida subterrània. Esdevé principalment nocturn, tot i que poden presentar fases diürnes. És... Continua llegint →

Talpó comú (Microtus duodecimcostatus)

Talpó petit, amb coloració general marró-goguenca i una banda color ocre que separa dors i ventre. Presenta adaptacions morfològiques a la vida subterrània com són la reducció de la mida dels ulls, orelles, i cua. S’alimenta principalment de bulbs i arrels vegetals. Es tracta... Continua llegint →

Talpó lusità (Microtus lusitanicus)

Talpó petit, semblant al talpó comú, amb coloració general grisenca (amb tonalitats més clara a més fosca) i en ocasions presenta una banda color ocre que separa dors i ventre. Cua bicolor, criteri discriminant per diferenciar-lo del talpó comú. Presenta adaptacions morfològiques... Continua llegint →

Talpó roig (Myodes glareolus)

És un petit rosegador de la família dels talpons, amb coloració dorsal ataronjada o rogenca, i ventral més aviat fosca. Té ulls petits, orelles petites però que sobresurten del pelatge, i una cua relativament curta (meitat de la longitud del cos). S’alimenta principalment de... Continua llegint →

Talpó de Cabrera (Microtus cabrerae)

Talpó de mida mitjana, amb coloració dorsal marró-grisenca i ventral amb tons groguencs. Té uns ulls no massa petits, les orelles sobresurten lleugerament del pelatge, i té una cua relativament curta. S’alimenta principalment de vegetals, encara que també pot menjar invertebrats.... Continua llegint →

Rata cellarda (Eliomys quercinus)

Rosegador de mida mitjana, amb un pelatge dorsal marró-vermellós, i de ventre blanquinós. Té unes orelles grans, uns ulls sortits (envoltats per un característic antifaç de pèls negres), i una cua llarga recoberta de pèls que formen a l’extrem un pinzell. És de règim omnívor,... Continua llegint →

Liró gris (Glis glis)

Rosegador de mida mitjana, amb un pelatge dorsal de color gris, i de ventre totalment blanc. Té uns ulls grossos de color negre que s’envolten per un petit cercle de pèls també negres. És un animal arborícola, nocturn, i un dels pocs rosegadors hivernants que trobem a la Península... Continua llegint →

Ratoli lleonat (Apodemus flavicollis)

És un petit rosegador amb coloració dorsal marró (amb tonalitats rogenca/daurada) que contrasta fortament amb la coloració ventral blanca en els individus adults. El seu aspecte extern és molt semblant al del ratolí de bosc, com també ho són la seva dieta i els patrons... Continua llegint →

Ratoli de bosc (Apodemus sylvaticus)

És un petit rosegador amb coloració dorsal marró i ventral blanc-grisenca. Té una dieta molt variada, principalment a base de llavors i aliment d’origen animal (invertebrats). És el petit mamífer més abundant en ambients forestals, i es un tàxon clau pel seu paper com a presa de... Continua llegint →

Ratolí casolà (Mus musculus)

Rosegador de mida petita, una mica més gran que el ratolí de camp, del qual es diferencia per tenir les orelles més grans i la cua més llarga en relació al cos. Existeixen dues coloracions principals, una més aviat fosca (grisenca) que correspon generalment a les poblacions... Continua llegint →

Ratolí de camp (Mus spretus)

Rosegador de mida petita, amb musell arrodonit i orelles curtes, i cua que no supera la longitud del cos. Presenta coloració dorsal marró clar i ventral clara (semblant al ratolí de bosc). La seva dieta és vegetariana, i es complementa amb petits invertebrats. És una espècie... Continua llegint →

Rata negra (Rattus rattus)

Rosegador de mida gran, amb el cos, la cua i les orelles llargues, i un musell punxegut. La coloració dorsal és més aviat fosca, mentre que la ventral és més clara (entre blanc, groc i gris). Gràcies al seu comensalisme, es pot distribuir per tot el territori, des de cotes molt... Continua llegint →

Rata comuna (Rattus norvegicus)

Rosegador de mida gran que es diferencia fàcilment de la seva parenta, la rata negre per la coloració i per presentar un musell més arrodonit i una cua que longitudinalment no supera el cap-cos. Presenta coloració grisa al dors que delimita amb una tonalitat més clara o groguenca al... Continua llegint →

Musaranya vulgar (Crocidura russula)

Musaranya de mida mitjana, durant l’estiu presenta coloració dorsal marró vermellosa i un pelatge curt, mentre que a l’hivern presenta un pèl més llarg i dens amb una tonalitat dorsal grisenca. Els mascles adults presenten unes glàndules laterals que desprenen una olor molt forta... Continua llegint →

Musaranya d'aigua Mediterrània (Neomys anomalus)

Musaranya de mida gran i de vida semi-aquàtica, però més terrestre i més petita que la musaranya d'aigua pirinenca. Coloració negre al dors i blanca al ventre. S’alimenta principalment d’invertebrats terrestres i aquàtics. Té uns requeriments ambientals medioeuropeus però... Continua llegint →

Musaranya d'aigua pirinenca (Neomys fodiens)

Musaranya de mida gran i de vida semi-aquàtica que presenta certes adaptacions morfològiques a la natació. Té una coloració molt contrastada, amb el dors molt fosc gairebé negre, i el ventre blanquinós o gris platejat. Depredador oportunista que s’alimenta principalment... Continua llegint →

Musaranya cuaquadrada (Sorex araneus)

Musaranya de mida mitjana, amb una coloració general marró fosc en la zona dorsal i grisenca en la zona ventral. Depredador oportunista que s’alimenta principalment d’invertebrats terrestres i edàfics. Presenta una distribució relativament contínua per tot el Pirineu català,... Continua llegint →

Musaranya tricolor (Sorex coronatus)

Musaranya de mida mitjana, amb una coloració tricolor: general marró fosc en la zona dorsal, amb unes bandes més clares als costats, i coloració grisenca en la zona ventral. Depredador oportunista que s’alimenta principalment d’invertebrats terrestres i edàfics. Presenta una... Continua llegint →

Musaranya menuda (Sorex minutus)

Musaranya de mida petita, amb una coloració general marró en la zona dorsal i grisenca en la zona ventral. S’alimenta principalment d’invertebrats terrestres. Es distribueix uniformement pel nord peninsular, realitzant penetracions en sectors més meridionals de les serralades del... Continua llegint →

Musaraña campesina (Crocidura suaveolens)

Musaranya de mida mitjana, molt semblant a la musaranya vulgar, amb una tonalitat dorsal grisenca, i ventral grisenca amb tons groguencs. Espècie de requeriments ambientals atlàntics, que es distribueix per zones costaneres del Cantàbric i Atlàntic, i la zona occidental del Sistema... Continua llegint →

© 2017 Museu de Ciències Naturals de Granollers
Contacte | Crèdits