Logo
SEMICE
Seguiment dels
petits mamífers comuns
d'Espanya
CA | ES | EN

El projecte

Què és?

El SEMICE és un projecte de monitoratge de les espècies més comunes de petits mamífers (eulipotifles i rosegadors de menys de 150 g de pes) a gran escala i llarg termini suportat per una xarxa d’estacions i col·laboradors, coordinat des del Museu de Ciències Naturals de Granollers. El projecte s’inicià l’any 2008, amb una vintena d’estacions de seguiment situades dins els Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona i també a Andorra, i ha anat creixent i estenent-se per la resta del país on actualment és un projecte de referencia i consolidat.


La importància dels seguiments de biodiversitat

Els seguiments a llarg termini son una eina bàsica per a la bona gestió i conservació de la biodiversitat. Aquests permeten que els gestors, a banda de disposar d’una diagnosis precisa de la distribució i l’estat de conservació dels hàbitats i les espècies a temps real, puguin preveure l’evolució de les poblacions i reconèixer les àrees i les condicions més importants per a la seva conservació futura. L’actualització continuada del coneixement de l’estat de les poblacions, a més, aporta informació rellevant sobre la complexa dinàmica dels sistemes naturals i dels factors de canvi que els afecten.


Perquè els petits mamífers?

Els petits mamífers compleixen una funció rellevant en els ecosistemes, ja que son part d’un gran nombre de relacions amb altres grups d’organismes (presa essencial per a molts carnívors, predadors d’invertebrats i controladors de plagues i grans consumidors i dispersors de llavors). També tenen un ràpida capacitat de resposta demogràfica als canvis ambientals (les seves poblacions creixen o minven molt ràpidament). Tot i això els converteix en bons indicadors de l’estat dels ecosistemes i de l’evolució de fenòmens generals com el canvi climàtic.


Objectius

L’objectiu principal és la consolidació d’una xarxa extensa i persistent d’estacions de seguiment poblacional que, mitjançant una metodologia estàndard ajustada, permeti detectar de manera fiable i significativa les variacions poblacionals dels petits mamífers.

Objectius científics:

  • Comprendre les causes de les fluctuacions
  • Obtenir patrons significatius sobre la fenologia i els cicles demogràfics
  • Confirmar models de distribució en l’espai d’acord amb els hàbitats i els estatges altitudinals.
  • Fornir informació per a línies d’investigació vinculades (especies o processos relacionats. Predació, disseminació, etc. )
  • Obtenir informació sobre espècies particulars, poc conegudes o al límit de la seva distribució.

Objectius de divulgació i participació:

  • Potenciar el coneixement i la valorització ciutadana. Aprofitar el projecte i el treball de camp en particular, com una oportunitat pedagògica d’aproximació a la fauna silvestre i al naturalisme.
  • Aprofundir en tots aquells elements que puguin donar sentit i riquesa a la implicació dels participants en el projecte col·lectiu.

Antecedents i projectes de referència

Referents internacionals

En el camp internacional cal citar el Regne Unit, que amb una arrelada tradició naturalista, és un país avançat en quan a programes de seguiment a llarg termini amb el suport de xarxes de voluntariat. Hi ha fins i tot estudis que avaluen l’eficàcia i la bondat d’aquestes xarxes pel propòsit científic (Chris Newman et al., 2002). En particular sobre petits mamífers hi ha experiències contrastades de monitoratge, que han estat referència indispensable a l’hora de dissenyar el SEMICE.

A casa nostra des de l’administració

Cal destacar l’aposta pionera de diversos espais naturals per posar en marxa programes de monitoratge. El 1987, al Parc de Collserola s’iniciava un programa de seguiment de l’avifauna encara vigent avui, i el 1994 la Diputació de Barcelona posava en marxa l’ambiciós “Pla de seguiment dels paràmetres ecològics en els Espais Naturals protegits de la Diputació de Barcelona“, que avui és de referència obligada i els resultats del qual es reflecteixen al nou portal dedicat a la conservació de la biodiversitat, estrenat recentment. Els Parcs Nacionals també han iniciat programes de seguiment estandarditzats com és el cas dels seguiments de Sierra Nevada.

Des de les entitats o la iniciativa privada

Des de fa anys diferents entitats científiques i conservacionistes han promogut, també, programes ambiciosos de seguiment a través de xarxes de col•laboradors. Com a exemples notables podem citar els programes de la Sociedad Española d’Ornitologia o de l’Institut Català d’Ornitologia, amb un incís especial a l’anellament (més de 40 anys de recorregut com a activitat científica recolzada en una xarxa de voluntariat), o els programes SOCC, SYLVIA, Orenetes, o, en un altre àmbit, el Projecte Rius, i, com no, els programes impulsats pel mateix Museu de Ciències Naturals de Granollers com el Programa de Seguiment de Papallones Diürnes o Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS), el Programa de Seguiment de Ratpenats o el Projecte Liró.

Ciència ciutadana

Els darrers anys, a més, la tecnologia mòbil a l’abast i les xarxes socials, han permès una autèntica florida de nous projectes de seguiment amb la col•laboració ciutadana.

Avui el terme de Ciència Ciutadana emmarca tots aquests projectes que vinculen la ciència amb els ciutadans “amateurs” per tal de fer avançar el coneixement en general i desenvolupar projectes de seguiment en particular.

Experiències prèvies de seguiment de petits mamífers a casa nostra

Alguns projectes de seguiment de petits mamífers realitzats fa una anys han servit d’experiència valuosa en el disseny del projecte i la concepció de la dinàmica col·laborativa.

Des del Museu de Granollers, ja al 2001 s’havia presentat una proposta per establir un programa de seguiment de les poblacions de petits mamífers amb una metodologia estandarditzada. Malgrat que aquest projecte no va prosperar, es va poder reprendre uns anys més tard (2008) gràcies a un ajut rebut per part del Ministerio de Medio Ambiente.

També citar l’experiència de prospecció estival què es va dur a terme en el context d’una activitat d’estades d’aprenentatge i treball per a joves al Parc Nacional d’Aigüestortes entre els anys 1991 i el 2007.

© 2024 Museu de Ciències Naturals de Granollers
Contacte | Notes legals | Crèdits | Subscripció al butlletí