Logo
SEMICE
Seguiment dels
petits mamífers comuns
d'Espanya
CA | ES

El projecte

Què és?

El SEMICE és un projecte de monitoratge de micromamífers o petits mamífers comuns (els insectívors i rosegadors més menuts, de menys de 150 g de pes) a gran escala i llarg termini, sustentat en una xarxa d’estacions de control a càrrec de col·laboradors majorment voluntaris.  Es un projecte que s’inicià el 2008, amb 12 estacions situades dins els Parc Naturals de la Diputació de Barcelona i 8 més a Andorra i ha anat creixent i estenent-se per la resta de Catalunya i a tot l’estat, fins a comptar a l’actualitat amb una cinquantena llarga d’estacions actives.


La importància dels seguiments de biodiversitat

Els monitoratges a llarg termini son una eina bàsica per a la bona gestió i conservació de la biodiversitat. I ho son perquè el gestor, a banda de disposar d’un diagnòstic precís de la distribució i l’estat de conservació dels hàbitats i les espècies a dia d’avui, ha de preveure l’evolució de les poblacions i reconèixer les àrees i les condicions més importants per a la seva pervivència en el futur. L’actualització continuada del coneixement de l’estat de les poblacions, a més,  aporta informació rellevant sobre la complexa dinàmica dels sistemes naturals i dels factors de canvi que els afecten.


Perquè els micromamífers?

Els petits mamífers compleixen una funció rellevant en els ecosistemes, que s’expressa en un gran nombre de relacions amb altres grups d’organismes (presa essencial per a molts carnívors a la vegada que predadors d’invertebrats, grans consumidors i dispersors de llavors,...) i d’altra banda tenen un ràpida capacitat de resposta demogràfica als canvis ambientals (les seves poblacions creixen o minven molt ràpidament). Una cosa i l’altre els converteixen en uns eloqüents indicadors de l’estat dels ecosistemes i de l’evolució de fenòmens generals com el canvi climàtic.


Objectius

Hi ha un objectiu bàsic: La consolidació d’una xarxa extensa i persistent d’estacions de seguiment poblacional que, mitjançant una metodologia estàndard ajustada,  permeti detectar de manera fiable i significativa les variacions  poblacionals dels petits mamífers.

Objectius científics:

  • Comprendre les causes de les fluctuacions,
  • Obtenir patrons significatius sobre la fenologia i els cicles demogràfics
  • Confirmar models de distribució en l’espai d’acord amb els hàbitats i els estatges altitudinals.
  • Fornir informació per a línies d’investigació vinculades (especies o processos relacionats. Predació, disseminació, etc. )
  • Obtenir informació sobre espècies particulars, mal conegudes, o en el límit de la seva distribució.

Objectius de divulgació/participació:

  • Potenciar el coneixement i la valorització ciutadana. Aprofitar el projecte i les campanyes de camp en particular, com una oportunitat pedagògica d’aproximació a la fauna silvestre i al naturalisme.
  • Aprofundir en tots aquells elements que puguin donar sentit i riquesa a la implicació dels participants en el projecte col·lectiu.

Antecedents i projectes de referència

Referents internacionals

En el camp internacional cal citar el Regne Unit, que amb una arrelada tradició naturalista, és un país avançat en quan a programes de seguiment a llarg termini amb el suport de xarxes de voluntariat. Hi ha fins i tot estudis que avaluen l’eficàcia i la bondat d’aquestes xarxes pel propòsit científic (Chris Newman et al., 2002). En particular sobre petits mamífers hi ha experiències contrastades de monitoratge, que han estat referència indispensable a l’hora de dissenyar el SEMICE.

A casa nostra des de l’administració, cal destacar l’aposta pionera de diversos espais naturals per posar en marxa programes de monitoratge. El 1987, al Parc de Collserola s’iniciava un programa de seguiment de l’avifauna, encara vigent avui, i el 1994 la Diputació de Barcelona posava en marxa l’ambiciós “Pla de seguiment dels paràmetres ecològics en els Espais Naturals protegits de la Diputació de Barcelona“, que avui  és de referència obligada i els resultats del qual es reflecteixen al nou portal dedicat a la conservació de la biodiversitat, estrenat recentment. Els Parcs Nacionals també han iniciat programes de seguiment estandarditzats com és el cas dels seguiments de Serra Nevada.

Des de les entitats o la iniciativa privada

Per la seva banda, des de fa anys diferents entitats científiques i conservacionistes han promogut, també, programes ambiciosos de seguiment a través de xarxes de col·laboradors. Com a exemples notables podem citar els programes de la Sociedad Española de Ornitologia (programes SACRE, SACIN, PASER, NOCTUA) o de l’Institut Català d’Ornitologia, amb un incís especial a l’anellament (més de 40 anys de recorregut com a activitat científica recolzada en una xarxa de voluntariat), o els programes SOCC, SYLVIA, Orenetes, o, en un altre àmbit, el Projecte Rius, i, com no, els programes impulsats pel mateix Museu de Granollers com el Catalan Butterfly Monitoring Scheme, de seguiment de les papallones o el Quirorius entre d’altres.

Ciència ciutadana

Els darrers anys,  a més, la tecnologia mòbil a l’abast i les xarxes socials, han permès una autèntica florida de nous projectes de seguiment amb la col·laboració ciutadana.

Avui el terme de Ciència Ciutadana emmarca tots aquests projectes que vinculen la ciència amb els ciutadans “amateurs” per tal de fer avançar el coneixement en general i desenvolupar projectes de seguiment en particular.

Experiències prèvies de seguiment de petits mamífers a casa nostra

Alguns projectes de seguiment de petits mamífers realitzats fa una anys  han servit d’experiència valuosa en el disseny del projecte i la concepció de la dinàmica col·laborativa.

Des del Museu de Granollers, ja al 2001 s’havia presentat una proposta per establir un programa de seguiment de les poblacions de petits mamífers amb una metodologia estandarditzada. Malgrat que aquest projecte no va prosperar, es va poder reprendre uns anys més tard (2008) gràcies a un ajut rebut per part del Ministerio de Medio Ambiente.

També citar l’experiència de prospecció estival què es va dur a terme en el context d’una activitat d’estades d’aprenentatge i treball per a joves al Parc Nacional d’Aigüestortes entre els anys 1991 i el 2007.

© 2017 Museu de Ciències Naturals de Granollers
Contacte | Crèdits